Tot te una explicació, però no valen les excuses. Des del Viatge a la FRANCE en lo colega que no he aixecat cap en lo tema del estat de forma. No hem trobo mai en forces, i es que quan no ha sigut la caiguda del gos, ha sigut la calor i quan no un refredat que porto de fa 2 semanes i que...
En la última semana me animat força pel que fa a competir, cosa que havia perdut a meitad temporada (quan mes fort hem trobava). Ara desprès de "disputar" el dimecres passat la cursa amateur de carretera de la Senia, que per cert, es va volar a casi 44km/h de mitja, i poder aguantar molt de rato en ppm molt altes, me trobat en més ganes de patir damunt la bici.
Este diumenge, desprès de la pallissa del dimecres, vaig anar a la DUEXTREM d'Amposta a correr la casi maratho de mtb fent la volta al Montsia.
Les sensacions igual que el dimecres van ser nefastes i les ganes de plegar constants, però hem vaig animar acabar per així poder agafar algo de forma de cara a les últimes proves (no puntuables) de la temporada.
Esta es la mostra de les sensacions que vaig tenir, sols cal mirar la cara que faig.
En aquesta duextrem vaig poder rodar un moment en els companys d'equip Pep, Alejo i Betálú. Els 4 vam estar dins del top5, guanyant Betalú, 3º Pep, 4º Jo mateix i 5º Alejo.
2 comentarios:
Pos si noi! si fots mala cara, encara que jo a les curses solament et veig lo cul...
Ànims! que lo que et pasa a tu ens pasa a tots més o menys, això si, lo curtiment no ha de parar.
Salut i força
A reveure
koanito
Es veritat, fas mala cara, però no conec a ningú que en ple esforç es possi a riure o que faci bona cara. Això demostra que tenies ganes de patir damunt de la bici. Avant mangante.
Publicar un comentario