martes, 10 de febrero de 2009

Enveja entre germans!

Es dur i costa dir-ho però el meu germà tenia enveja de la meua caiguda, del passat diumenge, i avui tontament ha caigut i s'ha pogut jugar l'inici de temporada. I com es diu en castellà "a perro flaco todo son pulgas", bé això es lo que podria pensar ell, però es totalment falç ja que pel poc que entrena aguanta la forma (no se com).

Bé doncs este matí ens hem llevat d'hora per poder fer unes horetes de mtb i a les 7:30 ja estavem en dança. Encara no hi havia llum i ja hem recorria la primera gota de suor pel front.
Hem disfrutat prou fins la caiguda que ens ha amargat els últims 25-30' de la surtida.


El resultat i diagnòstic de la caiguda es una contusió en el canell, després de fer les proves
corresponents i d'una Rx.
Espero que es recupera aviat i ja el dijous poguem tornar a sortir. Demà a mi hem toca TEST i ja verem com s'en donarà.

domingo, 8 de febrero de 2009

Fue bonito mientras duro.

Allí estava jo, tirat a terra i cridant de dolor en mig de la trialera, agafant-me el braç i pensant si podria ser que m'hagues trencat algun òs; quan hem ve a la memoria l'accident que va tenir el nostre amic Pep per culpa d'un gos.
Al final, crec que no tinc res més que xapa i pintura al cos i la bici.
La sortida fins la caiguda prou distreta amb 2 averies entre mig però res d'importància.

Ja feia setmanes que voliem sortir amb els nostres amics i companys d'equip, avui a tocat. Hem sortir PEP (pepone), Roger (damborenea), Alejo (cadufero) i els germans Marrasé.


La ruta escollida ha estat la zona de la falda dels Ports de Caro, prop d'Alfara de Carles, (Font Nova, Font de Domingo, Font d'en Perera, Via Verda...), per a qui ho conegue la zona de la Moleta.
Crec que hem fet 3h i poc més amb tot tipus de terreny, sobretot zones tècniques i fortes pujades, on el vent ha estat mig protagonista, però al final ens ha deixat fer més o menys.

Demà toca descans, ha a veure si així hem recupero del cops. De moment encara hem puc mig moure, però la cadera dreta ma dreta i costelles zona dreta estan bastant dolorides.

sábado, 7 de febrero de 2009

Es posible.

Acostumats a veure els temps de rodillo de Ibon Zugasti, un dels bloggers més importants i visitats en el mon de ciclisme, m'ha donat l'espenta per poder fer avui 2h de rodillo, tot un record per mi ja que el màxim de temps hasta el moment era 1:30h.
Avui hem tocaba fer una proba d'esforç durant un entrenament de 2h però al fer tan mal temps me decidit en fer aquestes 2h de rodillo. 95rpm 132ppm.

viernes, 6 de febrero de 2009

La que se avecina!!!!!!!

Després de una setmana de bons entrenaments i tenir la sort de cara, perque no hi hagut cap dia que me mullat, este fi de setmana s'aproxima mal temps. I al mal temps bona cara o això es lo que es diu. Frase que s'aplica el meu germa (SAMA) ja que es pren en filosofia el no poder entrenar.
Bé doncs demà toca molt de vent i el diumenge que voliem sortir en lo nostre bon amic PEP no ens fará més gaire bon temps que demà, per lo que ens fotrem i aprofitarem el vent per entrenar més fort.

Si la gent que llegeix el blog te la sort de poder entrenar en condicions QUE APROFITE!!!!!!!! i fins un altra.

miércoles, 4 de febrero de 2009

OTRO DIA PERDIDO


Buenos días, para aquellos que han podido aprovecharlo saliendo a entrenar, ya que por lo que a mi se refiere, hoy ni salida, ni rodillo, ni nada. Aprovecho ahora de 14-15h para escribir cuatro lineas, ya que en la consulta de Tivenys a penas viene nadie a estas horas.

Estoy entrando en un bucle de semidepresión. Para colmo, esta mañana cuando me iba a la consulta a trabajar he visto a Alex que había quedado con Ivan (no el de la carabassa gran, un altre) para hacer horas y cuando he llegado a casa mis padres a la 13.30h todavía no había llegado. Menudo entreno que se pegará hoy. Pero esto no es todo, Jordi Garrido, que no sabía que trabaja por la zona del Montsia, lo he visto entrenando con alguien más, o por lo menos creo que era él, ya que de lejos lo parecía, y llevaba la equipación del antigu Coluer. Mientras yo a joderme y trabajar mañana y tarde, mañana jueves empezaré a las 8h y no pararé hasta las 14h del viernes, para seguir a las 17.30h en la consulta de podología hasta la noche, para seguir el sábado de guardia de 24h. Vaya mierda de semana, con lo bien que había empezado y lo mal que se presenta. Me temo que este año será muy diferente a los dos anteriores, así que espero que nadie me coja como referente porqué se llevarà una desilusión.

martes, 3 de febrero de 2009

HACIENDO RODILLO

Bon dia "compañeros a pie de puerto". Com van els vostres entrenaments? Els meus, simplement van. El meu entrenador (Sensei Sergio) m'ha enviat les dues properes setmanes de preparació. Podeu endevinar el que predomina?
EL RODILLO, i es que la meva manca de temps per poder sortir a fer hores es impressionant, i a sobre quan creia que tenia algun cap de setmana lliure, miro el calendari de guardies i pam!, una guardia de 24h per al proper dissabte, lo que comporta que el diumenge pel matí estarè desanimat, a part de cansat. Sabeu si fan algún campeonat provincial de rodillo? Perquè al pas que vaig sembla que m'estigue preparant per algo així. Bueno, pararè perquè me sembla que us estic animant a tots el rivals directes (jajajajaja).
Canviant de tema, he estat mirant els altres equips que es preparen per aquesta temporada i feu molt de goig tots amb les equipacions i les màquines: "Vaya Scott que porten els de Biciacción". Veig que aquest 2009 hi haura molt de colorido per les nostres terres. Ostres m'en acabo d'adonar que aquest any hi haura un bn pique dintre de l'equip Scotties, entre Enric, Jordi i Xavi. Pot ser guapo veure-ho des de fora.
Per cert, sabeu algo d'Amill? Fa molt de temps que no sé res d'ell. Se l'ha tragat la terra?
Be cracks, fins una altra, saludos de Marrax.

domingo, 1 de febrero de 2009

Sempre la mateixa Historia.

Per fi hem pogut tornar a entrenar junts, com encara marrax no te la TIME llesta per entrenar, hem sortit en les de mtb. Desde l'any passat que no entenavem junts i per unes histories o altres el meu germa no havia pogut entrenar garirebé res, cosa totalment contraria a mi, que entreno tots els dies sense falta. Doncs la sorpresa ha estat meva, quan desprès dels 30' he tingut que aixecar el peu del pedal, perque si no haguès sigut així no m'haguès tocat mes remei que pegar mitjà volta direcció casa. I és perque el meu germa continua estant dins del mon de la competició, no esta en plena forma, però tot i així avui m'ha tocat una altra PALLISSA com hem te acostumbrat sempre que surto amb ell.